Agustín Cervai & Alejandro Rosas

En un context travessat per la incertesa, l’obra proposa un gest de trobada. Sorgida de la col·laboració entre dos artistes que entenen l’art com un pont sensible, la instal·lació articula cianotípia i escultura: en el pla, unes mans evoquen contacte, proximitat i contenció; al centre, una forma circular orgànica irromp i integra, com un cos híbrid. La peça convida a una contemplació hipnòtica, desplaçant la mirada entre superfície i volum. Així, es configura com un territori d’unió que deixa una pregunta oberta: què passa si comencem a apropar-nos més?